Límit obert
Editorial · Expo
«Les últimes peces de Juan de Andrés no són minimalistes,
neoplasticistes ni constructivistes, i alhora compleixen gairebé tots
els requisits d’aquests moviments. Posseeixen una bellesa estoica.»
És possible interpretar l’abstracció
geomètrica en clau existencial? Fins i tot en clau biogràfica i autobiogràfica? Pot la geometria, acompanyada del color, esdevenir un relat? Són les obres de Juan de Andrés parts d’un autoretrat dispers?
Un projecte de:
Centre d’Art Tecla Sala (Ajuntament de L’Hospitalet)